Llibres

“

Em vaig convertir en un vigilant de mi mateix perquè sabia que el principal enemic que tenia per anar pels camins de l’amor era jo.

Disponible en català / castellà

Viatge al centre de l'ego

“Tenim una tendència innata en convertir-nos en jutges, a vegades implacables, dels demés… L’únic judici vàlid és el que fem de nosaltres mateixos.”

L’Emili, un home que arriba a la vellesa declarant ser feliç, ens narra el llarg viatge interior que va començar quan tenia 40 anys. En el recorregut descobreix que la infelicitat que l’havia perseguit durant la primera part de la seva vida no era per causa de la mala sort, el destí o les influències dels demés. L’únic responsable era ell mateix. Decideix posar-se en mans d’un mestre de vida i tot li canvia, per bé d’ell i de tots els qui l’acompanyen.

Viaje al centro del ego

Emilio se siente vacío de esperanza y lleno de materialismo. No le ve un sentido claro a su existencia más allá de trabajar para mantener el ritmo de vida que él mismo se ha creado. Es tan pobre que solo tiene dinero.

Algunas circunstancias muy caprichosas le acercan a un maestro cuyas enseñanzas le fascinan. Sigue sus consejos y, sorprendido, ve transformada su realidad. Su vacío interior se llena de nuevas ilusiones y nuevos proyectos, mientras se deja llevar por la fuerza más poderosa que existe: el amor.

Ya anciano, cuando sólo le quedan fuerzas para escribir, deja este testimonio a sus cuatro hijos y a sus nietos. Quiere que conozcan al maestro que dio sentido y valor a su vida: Jesús de Nazaret.

Continuació del primer títol de la trilogia VIATGE AL CENTRE DE L’EGO

El guerrer de la pau

Ens costa conviure amb els pares i amb els fills. La vida de les parelles s’ha convertit en una muntanya russa que les fa descarrilar. A la feina tenim enfrontaments que ens obliguen a mantenir distàncies i hipocresies. Les relacions veïnals són fredes.

L’Emili cerca viure en pau. Es vesteix de guerrer per anar a la lluita contra el conflicte que l’ha perseguit durant la seva vida. Lluita contra la lluita, sense espasa, sense fer ni fer-se mal. Sap que el conflicte neix a l’interior nostre quan no controlem les forces que ens fan contestar malament, donar un mal gest o parlar quan toca callar. Vol l’autodomini absolut del seu caràcter.

No camina sol. Quan ho necessita, troba l’ajut d’un mestre que li dona la paraula justa i l’empenta definitiva per vèncer l’etern conflicte que l’havia ferit fins que va dir: «Prou!».

Darrer títol de la trilogia

Els camins de l'amor

Els camins de l’amor no estan definits en una agenda, els construïm dia a dia amb les nostres paraules, amb actituds i amb fets. Anar pels camins de l’amor és una elecció íntima, individual. Som nosaltres que, sota el poder de la nostra pròpia llibertat, escollim quin camí seguirem per assolir un objectiu o quina resposta donarem a les situacions que, tossudament, se’ns posen al davant: Discutir o dialogar? Abraçar o agredir? Acostar-se o allunyar-se? Donar o cobrar? Esperar o no esperar? Odiar o perdonar? Fer front o amagar-se? Corregir o deixar passar? Les respostes que donem a totes aquestes situacions ens fan viure amb més grau de satisfacció o d’amargor.

De qui depèn? Només de nosaltres. Sota l’òptica de l’amor tots els camins, inclús els més difícils i dolorosos, condueixen al mateix port: la pau amb un mateix, amb els demés i amb Déu. En els camins de l’amor els indicadors ens diuen que per arribar a la felicitat no he de ser feliç jo a qualsevol preu, sinó fer-te feliç a tu. Estimar és donar i donar-se sense esperar res a canvi. Això és sabut. Però, com ho fem?

La libertad del no

La paraula no, petita, amagada al diccionari. No s’estudia a l’escola. No en parlen els filòsofs.

Dir “no” no és fàcil. Conduïm la nostra vida amb aquestes dues petites paraules: una, ben vista i amable, sí; una altra, agra i amb mala premsa, no. Agria, potser sí, però és la que ens porta a la llibertat perquè gràcies a ella evitem lligar-nos a allò que no ens convé.
En vint anys de carrera professional, la pregunta que m’han fet més vegades és precisament aquesta: «Com se li diu que no a un client?». Semblaria que dir no estigués prohibit…
El llibre gira al voltant d’aquesta modesta paraula que és present en els moments més importants de les nostres vides. Diem sí o no a continuar estudiant. També sí o no a una parella. Més endavant, sí o no a altres parelles fins que una rep el «Sí, vull estar amb tu tota la vida!». Sí o no a fumar, a prendre més o menys alcohol o altres substàncies. Sí o no a tenir un, dos, tres fills o cap! Sí o no a un pla de pensions. Sí o no a comprar un apartament a la platja o una casa a la muntanya. Sí o no a cuidar-nos més o menys. Sí o no a pensar més en mi o també en els altres…

NOVETAT ABRIL 2024

Dirigir sin liderar

Dirigir va més enllà de liderar. Estar al capdavant d’una empresa, o un dels seus departaments, comporta una sèrie de responsabilitats molt serioses que no es poden obviar quan parlem de conduir un grup humà a l’èxit.

Dirigir sense liderar vol dir que en una organització tots podem ser necessaris, però ningú no ha de ser imprescindible. Significa també que per complir amb la missió i arribar als objectius malament anem si necessitem la presència d’un líder que ens inspiri, transformi, convenci, il·lumini i motivi per al treball de cada dia perquè el líder, abans que líder, és humà i els fumem tenim debilitats i som limitats. Qui ho negui, si us plau, que aixequi la mà.

En l’àmbit empresarial, si totes les persones que hem assistit a cursos i màsters de lideratge en els darrers vint anys ens haguéssim convertit en líders, gairebé no quedaria a qui liderar. Amb això no pretenc negar que sigui una assignatura important, que ho és i molt! Simplement afirmo que és una competència més de qui porta escrita a la targeta de visita, o pretén escriure-la, la paraula Director o Directora.